Felicidades mi niña. Te quiero.

Canto l'amor

per dir-te com em plau l'atzar

que m'ha dut fins a tu

camins enllà.

Jo no et sabia i cap espai de mi

no em duia a creure en altres fites

que aquelles que deixaven

amb pas de vell astut i greu,

un llunyà senyal del temps

dibuixant damunt la neu

que el cor no pot

llançar ni refusar

perquè és l'eterna ruta de viure i d'estimar.

Tot era buit de mar i de perfum,

tot eren platges de miratge i fum,

com una estranya

llum esperada

que encén els ulls només un sol instant

més enllà dels càntics

que potser diuen altres coses

però són com un mirall opac,

lluny de tot,

lluny de l'esperança

de fer vibrar els sentits amb força

per convertir el desig en sang.

Vent i misteri

que el temps s'endú...

Canto l'amor

per dir que ara que t'he trobat

tot és sol i camí

que vull cantar.

L'ombra dels anys ja no em farà cap por

perquè de tu me'n ve la força

que res no podrà tòrcer

perquè és la veu d'algú que creu

que l'esforç més temptador

és el viure en la claror

dels ulls oberts

al foc que fa més clar

el risc de compartir-se

i el risc de somiar.

Tot serà goig de tu ara que els cors

bateguen junts sense cap llei d'esforç

i amb mans i boca

teixim la història

que ens mantindrà per sempre més units

sense la recança

del que hem deixat mentre ens buscàvem

per l'ample mar de tantes nits,

pell amb pell,

veu amb veu que clama

per un amor que no refusi

cap esperança i cap desig.

El temps ens crida,

tot és futur...

Canto l'amor

a l'ombra del meu somni encès...

Canto al amor

para decirte cómo me complace el azar

que me ha traído hasta ti

más allá de todos los caminos.

Y ni yo sabía de ti y ninguno de mis espacios

me llevaba a creer en otras señas

que aquellas que dejaban

con paso de viejo astuto y grave

una lejana señal del tiempo

dibujando sobre la nieve

que el corazón no puede

tirar ni rehusar

porque es la eterna ruta de vivir y amar.

Todo estaba vacío de mar y perfumes,

todo eran playas de espejismos y humo,

como una extraña

luz esperada

que enciende los ojos un solo instante

más allá de los cánticos

que quizá digan otras cosas

pero son como un espejo opaco,

lejos de todo,

lejos de la esperanza

de quien hace vibrar con fuerza los sentidos

y convierte el deseo en sangre.

Viento y misterio

que el tiempo se lleva...

Canto al amor

para decir que ahora que te he encontrado

todo es sol y camino

que quiero cantar.

La sombra de los años ya no me dará ningún miedo

porque de ti me viene la fuerza

que nada podrá torcer

porque es la voz de alguien que cree

que el esfuerzo más tentador

es el de vivir en la claridad

de los ojos abiertos

al fuego que vuelve más claro

el riesgo de compartirse

y el riesgo de soñar.

Todo será gozo de ti ahora que los corazones

laten juntos sin ley ni esfuerzo

y con manos y boca

tejemos la historia

que nos mantendrá siempre más unidos

sin la pesadumbre

de lo que hemos dejado mientras nos buscábamos

por el ancho mar de tantas noches,

piel contra piel

voz contra voz que clama

por un amor que no rehuse

esperanza ni deseo.

El tiempo nos llama,

todo es futuro...

Canto al amor

a la sombra de mi sueño encendido...